Com evitar els odiosos estereotips en els personatges femenins

personatges femenins“Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si desitja escriure ficció”

(Virginia Woolf)

Per Carolina A. Crespo.

Sovint en els nostres tallers d’escriptura, l’alumnat ens pregunta per què reiteradament escriu des d’un determinat punt de vista, i si és positiu que la perspectiva que privilegia es correspongui amb el seu sexe/gènere assignat socialment. És una pregunta difícil de respondre, però si atenem a la “màxima” segons la qual un autor/a ha d’escriure preferiblement des dels fets que coneix en profunditat, la realitat és que, a priori, no és gens negatiu el fet d’identificar i mostrar una mirada envers el món des de la pròpia experiència.

Al nostre parer, hem de partir del fet que totes les persones, autores o no, estem condicionades per unes condicions objectives de procedència, classe, gènere, bagatge cultural, professional i personal. Negar que tot allò, inevitablement, determina la nostra creació artística, pot resultar temptador, però és del tot insostenible.

Una anècdota que explica aquest article

Fa unes setmanes, amb motiu de la Setmana del llibre en català a Mallorca, vam assistir a una xerrada en la qual participaven dones novel·listes, poetesses i traductores. Vam tindre el plaer de coincidir amb la recentment premiada Antònia Vicens, la qual exposà, entre d’altres, la seva teoria de què “la ploma no té gènere”. Des del nostre humil punt de vista, creiem que aquesta perspectiva, hereva d’una part del moviment feminista que pensa que parlar de literatura escrita per dones els hi treu prestigi o credibilitat, és, en certa manera, errònia. D’una banda perquè considerem, com dèiem unes línies més a dalt, que tot el que conforma la nostra identitat condiciona la nostra escriptura, però també perquè pensem que davant d’una història literària gairebé completament escrita per homes i des de la perspectiva dels mateixos, cal reivindicar altres maneres de mirar i profunditzar en la realitat, observant els fets, els conflictes i els personatges des d’una òptica fins ara quasi mai explorada, la de les dones. I això no es tradueix, com la mateixa Vicens comentava, en què “d’aquesta manera, posant-li l’etiqueta, es nega que les dones puguin fer literatura tan bona com la que fan els homes”, sinó més ben bé com l’escriptor i professor J.M. Vidal-Illanes va resumir molt bé, en què “la literatura no té gènere però la ploma sí que en té, de gènere, de classe, d’ètnia, i està bé que així sigui”.

Ja en la xerrada informal posterior,  el darrer comentari de l’escriptora de Santanyí a qui escriu aquestes línies va ser: “I “Madame Bovary”? No va ser escrita per un home?”. Aquest fet ha estat l’origen i motiu principal de l’escriptura d’aquest article, perquè va generar en la nostra ment una pregunta interessant: No hauria sigut considerablement diferent aquesta obra si estigués escrita per una dona? No hauria reflectit el món interior de la protagonista d’una manera radicalment diferent i, possiblement, més acurada i pròxima a la realitat?

Els persontages femenins en ploma d’home i de dona

La resposta, òbvia, és un ‘sí’ rotund. Sense voler treure Flaubert ni un punt de mèrit, el que és cert és que tot i la seva habilitat com observador de la realitat i les persones, imprescindible en un escriptor/a, és innegable que si una dona amb un bagatge semblant hagués tingut l’oportunitat d’escriure una obra d’aquestes característiques, ho hauria fet posant èmfasi, segurament, en àmbits, fets, emocions o detalls diferents i més versemblants. Això vol dir que un home no pot escriure obres amb personatges femenins no estereotipats o realistes? No, de cap manera, però admetre que existeixen perspectives diferenciades i acceptar la diversitat com a riquesa i com la millor forma de representar la realitat no és cap bogeria.

Amb tot, si dirigiu la mirada a les novel·les que heu llegit recentment, comprovareu que no sempre les dones que escriuen sobre dones ofereixen una visió no estereotipada de les mateixes. I us preguntareu, això a què es deu? Doncs se’ns ocorren diferents motius:

  1. L’escriptora en qüestió s’ajusta als paràmetres d’un gènere, com pot ser la novel·la negra, i reprodueix les característiques arquetípiques dels personatges masculins forts i femenins dèbils (un cas podria ser l’autora Donna Leon), o bé fa una transposició del personatge masculí al femení (Un exemple clar és la inspectora Petra Delicado, de la saga de Giménez- Barlett).
  2. L’escriptora en qüestió descriu la realitat sense propòsit d’incidir-hi, és a dir, si viu en una societat masclista (com és el nostre cas), descriurà una societat masclista en la seva novel·la, sense atendre a crear personatges que posin en qüestió els paràmetres o estàndards socials.

 

En aquest sentit, nosaltres creiem fermament que l’artista no només s’ha de moure per una raó purament esteticista, sinó també subversiva, però això és una altra qüestió. El fet que us interessa com a autors/es, independentment del vostre posicionament, és que els personatges que es mostren de manera superficial, assumint uns rols clàssics i sense qüestionar el model, convencen de cada vegada menys al lector actual.

 

Per tant, i tornant a la pregunta inicial, quins consells podeu seguir per evitar els odiosos estereotips?

 

Consells bàsics per no crear ni bruixes ni monges

Doncs tenint en compte tot el que hem comentat i la nostra experiència, hem volgut reunir unes idees en forma de consells per evitar que caiguis en els estereotips quan construeixes personatges femenins:

  1. Llegeix, llegeix i llegeix. De cada vegada són més les autores que despleguen un ventall ampli de protagonistes diferents i poc convencionals, com és el cas de Marta Sanz, Elena Ferrante, Renate Dorrestein, Modiano, Cristina Peri Rossi, Bel Olid, Anna Maria Villalonga, Pedrolo i tantes altres.
  2. Observa les dones que t’envolten. Desclassifica. Matissa. En els grisos hi trobaràs la clau. No hi ha una manera de ser dona, de reaccionar o de prendre decisions, sinó milers.
  3. Fes que les dones interactuen entre elles. Supera el test de Bechdel que tradicionalment s’aplica a les produccions cinematogràfiques.
  4. Converteix-les les teves dones en protagonistes i no en parts del decorat, com fan autors com Margarita Riviere, Houllebecq, Roth o (el nostre estimat) Murakami (a excepció de la gran Aomame, en la trilogia “1Q84”).
  5. Explora les diferents identitats i orientacions sexuals. És un tema encara poc explorat de la literatura malgrat és ben present en la nostra realitat immediata.

 

Esperem que aquests consells us siguin útils i, no us oblideu de compartir l’article a les xarxes socials si us ha agradat!

cc

 

 

 

 


fotoblog1

Sobre l’autora

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.

 


 

Advertisements