10 cites per recordar Mercè Rodoreda, 33 anys després

Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda.

Avui, 13 d’abril, fa 33 anys que va marxar una de les veus més originals de la literatura catalana, Mercè Rodoreda (1908-1983). Per als qui s’han apropat en algun moment a alguna de les seves obres, és difícil no recordar la intensitat de la seva prosa i el potencial de la seva veu narrativa, capaç d’explorar, com pocs ho havien fet abans, el món interior dels seus personatges. Rodoreda no només va ser una figura literària de referència, sinó que esdevingué tot un exemple de coherència personal al llarg de la seva vida, sempre compromesa amb la promoció de la llengua pròpia i sense por a identificar-se amb uns ideals que la dugueren a l’exili durant la dictadura franquista.

Per tot això, volem recordar-la i fer-li un petit homenatge amb algunes de les seves cites més rellevants i inspiradores:

 

 

“Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials.”

 

“He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Llemotges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut”.

 

“Jo hi crec una mica, en la inspiració, però vull dir que escrivint o pensant en la cosa que has d’escriure et vas exaltant, i és possible que la inspiració vingui escrivint.”

 

“Vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer d’ençà que sóc al món, com un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca”

 

“La vida, perquè sigui vida, s’ha de viure a poc a poc.”

 

“Crida, crida, quan hauràs cridat una bona estona ja no et recordaràs per què cridaves i cridaràs només per anar-te sentint la veu.”

 

“La vaig escriure (“La plaça del diamant”) febrosament, com si cada dia de treball fos el darrer de la meva vida. Treballava encegada; corregia a la tarda el que havia escrit al matí, procurant que, malgrat les presses amb què escrivia, el cavall no se’m desboqués, aguantant bé les regnes perquè no es desviés del camí.”

 

Amb el seu avi, que tant va influenciar-la.

Amb el seu avi, que tant va influenciar-la.

 

“Si es fa nosa o no es fa nosa no s’ha de preguntar mai. S’ha de saber veure.”

 

“Una fugida de la realitat és, sempre, un encarament de l’escriptor amb la seva realitat més profunda.”

 

“Escric perquè m’agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc… I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m’ha fet molta por.”

 

 

Esperem que us hagi agradat la nostra selecció. Si és així, no us oblideu de compartir el nostre article a les xarxes socials!

 

Advertisements