“Cómo ser mujer”: L’assaig que escandalitzarà les feministes d’aparador

IMG_20160404_172559Per Carolina A. Crespo.

 

De sobte, t’adones que la resta de viatgers del tren et miren com si haguessis perdut el cap (no, no està mirant un vídeo al mòbil o escoltant un missatge de veu, està llegint!!), i intueixes que les teves rialles superen de lluny el nivell de permissivitat comú, i que estàs contravenint clarament les normes no escrites de comportament educat en un micro espai com aquest, tan reduït, públic i transitori.

I és que “Cómo ser mujer, publicat per l’editorial Anagrama, és una obra tan irreverent com ho és la personalitat de l’autora, una dona capaç de sacsejar-te les teves conviccions més profundes, de fer-te esclatar a riure fins a les llàgrimes un minut després, o de provocar-te un odi profund al sistema en el darrer paràgraf del capítol (un capítol que acabes a corre-cuita abans que arribi la teva parada, ignorant les mirades de desaprovació de la resta de passatgers i algun somriure perdut de complicitat).

Caitlin Moran, periodista i crítica de televisió en The Times, premi a la millor columnista de l’any en 2010, no és una desconeguda pel públic britànic, però ha estat amb aquesta obra que ha traspassat fronteres i aconseguit vendre més de 500.000 exemplars en tot el món.

A mig camí entre la biografia fragmentària i l’assaig de crítica politicosocial, aquesta obra tracta de fer un repàs exhaustiu de tots i cadascun dels elements que componen la “condició femenina”, és a dir, del que suposa ser una dona en un món d’homes en ple segle XXI. No és un tema nou, però sí que ho és la manera d’enfrontar les contradiccions personals i polítiques per part d’una autora amb una formació rotunda en feminisme, però que es nega a acceptar l’ortodòxia d’una ideologia que, assegura, necessita acceptar-se i reformular-se per combatre les opressions diàries i quotidianes d’una manera efectiva.

A l’estil de Virginie Despentes en la seva “Teoria King Kong”, i agermanada ideològicament amb la “punk i desmelenada” Itziar Ziga en “Devenir perra”, Moran no deixa passar cap oportunitat d’esmolar els ganivets per qüestionar hàbilment la doble moral social occidental o els tòpics entorn de la maternitat i l’avortament, per despullar les grans mentides de l’amor romàntic, o per calar foc a les incoherències en algunes tesis feministes en defensa de l’anomenat “treball sexual”. Destaquen especialment els atacs al feminisme “excloent” i “exclusiu”, i la defensa de la lluita feminista d’aliances amb els moviments LGTBI, o la seva visió positiva de la influència de figures musicals i mediàtiques com Lady Gaga, entre d’altres punts de vista sense dubte tant originals com polèmics.

Entranyable i punyent, l’autora ens desvetllarà experiències vitals d’extrema cruesa, ens explicarà detalls de la seva etapa com adolescent obesa i de com va ser la seva lluita constant per la pressió estètica,  i apunta de manera prou heterodoxa el que considera els principals reptes del moviment feminista en l’actualitat.

Malgrat que ho pugui parèixer, no es tracta de cap manual, sinó que més bé es planteja (o segurament així li agradaria a l’autora que es plantegés) com un debat entre amigues en una barra d’un bar, honest, amb ironies reveladores, directe, profund i irresistiblement contradictori i productiu.

Perquè us feu una lleugera idea, hem volgut compartir amb vosaltres alguns fragments. Probablement, o bé us faran córrer cap a la biblioteca més propera, o dur-vos les mans al cap i tancar amb disgust evident aquest article.

IMG_20160324_141351

Esperem que us quedeu amb la primera opció i us decidiu a apropar-vos a la Moran més autèntica que us farà reflexionar, somriure i potser, canviar més d’una opinió.

IMG_20160404_171501IMG_20160404_171741 (1)

 

 

 

 

 


fotoblog1

Sobre l’autora

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.

 


Advertisements