A propòsit d’Harper Lee, 3 escriptores que lluitaren contra la segregació racial

harper

Fa pocs dies que va marxar una de les escriptores més brillants, controvertides i poc prolífiques de la literatura nord-americana, Harper Lee.

La seva obra “To kill a mockingbird” (premi Pulitzer en 1961) va suposar, després d’una llarga travessia editorial, un èxit tan rotund que molts la qualifiquen ja com una obra de culte. La confluència entre la Lee escriptora, tan gelosa de la seva intimitat, i una obra d’aquestes característiques, on plasma de manera tan clara les seves conviccions i la seva vivència personal, suposa una barreja irresistible.

Aquesta obra va ser llegida per la crítica com un manifest contra la segregació racial, si bé des d’una òptica feminista tampoc no ha passat desapercebuda la força del caràcter inconformista de la jove protagonista, Scout, una nena poc “hàbil” en l’àmbit de les convencions socials, i considerada per moltes com l’àlter ego de la mateixa Lee.

Sigui com sigui, l’obra de Lee mereix una lectura atenta per qualsevol amant de la bona literatura, no només pel seu valor històric sinó per la qualitat humana dels personatges i la capacitat de l’autora de dibuixar un conflicte social d’aquestes característiques amb una tendresa no exempta de força reivindicativa.

En forma de petit homenatge, hem volgut recordar altres tres escriptores que, com Lee, vam convertir la seva matèria literària en el mirall d’una època, creant personatges inoblidables i removent els fonaments d’una societat dividida per les lluites pels drets civils:

  • Fanny Wright (1795-1852) fou escriptora, feminista i abolicionista. Nascuda a Escòcia, va emigrar als Estats Units en 1818 i viatjà durant dos anys per tot el país, acompanyada de les seves germanes. La seva oposició a l’esclavitud va contrastar amb la majoria dels seus companys demòcrates, i el seu activisme en defensa de la classe treballadora la va distanciar de molts abolicionistes.  Fou cofundadora del diari Free Inquirer i autora de les obres “Views of Society and Manners in America” (1821), i “Course of Popular Lectures” (1836). Va fundar la comunitat Nashoba, que es proposava oferir educació als esclaus per dotar-los d’eines per aconseguir la seva llibertat.
  •  Harriet Beecher (1811-1896) va ser una dura activista abolicionista i va escriure més de deu obres envers aquesta temàtica, sent la més coneguda la seva “Uncle Tom’s Cabin” (1852). Aquesta obra, una de les més llegides del segle XX, denuncia la immoralitat de l’esclavitud, i destaca també pels seus personatges femenins, exemple viu de la capacitat de rebel·lia i lluita contra les desigualtats socials. Molts recorden l’anècdota de l’encontre entre l’autora i el president Abraham Lincoln, qui en veure-la va exclamar: “So you’re the little woman who wrote the book that started this great war!” (“Així que eres la petita dona qui va escriure el llibre que va iniciar aquesta guerra!”).

 

  • Lillian Smith (1897-1966) va ser escriptora i crítica. Nascuda al sud dels Estats Units, destacà per les seves postures controvertides sobre l’esclavitud i la igualtat de gènere. La seva obra més coneguda, “Strange fruit”, descrivia una relació amorosa interracial, i va esdevenir un referent per la defensa de l’alliberament sexual i social. Filla d’una família adinerada, viatjà per tot el món i dirigí part dels negocis de la família, alternant la seva vida professional amb un incansable activisme. Fundà una revista que es reconvertiria en el “North Georgia Review” en el qual participaven autors/es blancs i negres, i des d’on els encoratjava a posar en entredit la vida i els costums del sud. En la seva obra autobiogràfica “Killers of the Dream”, reflexionà profundament sobre com la segregació racial havia “corromput l’ànima” dels ciutadans i ciutadanes dels Estats Units.

 

En definitiva, tres autores a qui no els hi tremolà la veu ni la ploma en el moment de denunciar la segregació i les desigualtats, i que mereixen ser recordades per la seva valentia i perseverança.

I per acompanyar-les, una preciosa interpretació d’Strange Fruit de la gran Billie Holiday.

Advertisements