L’escriptura del ‘jo’, una bona manera de començar

escripturajo

 

“Sentí una molestia muscular, era la quinta vez que yo nacía”

(Microrelat d’Enrique Vila-Matas)

Per Carolina A. Crespo.

Sovint en alguns tallers d’escriptura s’aconsella l’alumnat que no escrigui els seus primers relats des de la primera persona, per evitar la identificació autor implícit/narrador. Des del nostre punt de vista, considerem que aquesta és una perspectiva errònia, ja que entre altres coses, considerem que la literatura és autoindagació, és fixar-se i retenir els detalls des de la mirada pròpia, aconseguint reflectir una particularitat de la realitat per tal d’investigar i aprofundir en aquesta escletxa.

“Si una novela debe iluminar la realidad mediante la ficción, imponiendo simetría allí donde sólo hay desorden y azar, ¿no debería partir de la realidad y no de la ficción?”

(Javier Cercas)

Com a éssers socials, som en essència comunicadors i, per extensió, potencials narradors/es d’històries. Així, situar-se en la perspectiva íntima, pròpia, i des d’allà observar amb atenció la realitat que ens envolta i, especialment, com ens traspassa, com ens transforma, com repercuteix en nosaltres és, com deia Hebe Uhart, una pràctica necessària per qualsevol escriptor/a.

Hem de pensar que, com ja apuntava Cortázar, les grans històries de la literatura són un viatge d’anada i tornada des de l’experiència individual als grans temes universals que sempre han preocupat la humanitat.

 

“La novela es un cruce de caminos del destino individual y del destino colectivo expresado en el lenguaje. La novela es una reintroducción del hombre en la historia y del sujeto en su destino, así, es un instrumento para la libertad.”

(Carlos Fuentes)

 En aquest sentit, considerem que la pràctica de les tècniques d’escriptura automàtica o l’elaboració de diaris íntims i/o literaris pot esdevenir un magnífic punt de partida per a totes aquelles persones interessades a dedicar-se a l’escriptura.

Però, quins poden ser els beneficis concrets de seguir aquests consells? A continuació, us expliquem alguns:

  • En primer lloc, hem de tenir en compte, i parafrasejarem per fer-ho a la gran Mercè Rodoreda, que la gran dificultat d’escriure és dir “amb la màxima simplicitat les coses essencials”. Per tant, si no som capaços de nomenar i relatar les situacions que afecten les nostres vides amb senzillesa i efectivitat, com hem de ser capaços de recrear i construir un món ficcional? En aquest sentit, escriure en el nostre diari íntim o literari o en un quadern de bitàcora, encara que el nostre lector/a implícit/a siguem nosaltres mateixos d’aquí a cinc anys, pot ser una eina útil per posar el fil a l’agulla a la nostra tècnica com a narradors/es. A més, avui dia no hem de menysprear altres opcions com obrir un blog personal (la versió 2.0 dels quaderns tradicionals), ja que ens permetrà connectar des d’un primer moment amb els nostres potencials lectors/es, i ens donarà pistes sobre si estem seguint o no un bon camí.
  • En segon lloc, no hem d’oblidar que la literatura, com hem dit sovint en aquest espai, està feta de decisions, i escriure sobre les nostres experiències vitals ens servirà per fer un procés d’autoconeixement, fet que ens serà molt útil per respondre alguns dels interrogants ineludibles per a qualsevol autor/a. Per què escrivim i sobre què escrivim? Connectar amb les nostres emocions, les nostres vivències traumàtiques i les opinions que tenim envers el món és la via per centrar la nostra atenció i abordar aquells temes que realment ens inquieten o ens commouen, sobre els que tenim alguna cosa a aportar, i els quals seran la nostra matèria prima per començar a treballar. La injustícia social, la mentida, les passions o la mort no són matèria d’escriptura, ho és la situació, el personatge o el conflicte concret que escollim per representar-los.
  • Finalment, escriure des del jo i fer aquest treball sobre un mateix o una mateixa ens permetrà pujar el següent graó i aconseguir desdoblar-nos en els nostres personatges, saber com senten, com pensen, què no diuen. Hem de pensar que una de les principals raons que farà que els nostres lectors continuen llegint la nostra novel·la serà l’empatia. Si aconseguim que el lector/a empatitzi amb el nostre personatge, que s’identifiqui amb ell o ella, tenim gran part de la partida guanyada. Un personatge en conflicte, dens i amb matisos ha de ser el nostre objectiu principal, i per aconseguir-ho, haurem de situar-nos en la seva pell i en la seva mirada per transmetre-ho de manera eficaç.

I vosaltres, què en penseu de l’escriptura des del jo?

Recordeu, si us ha agradat aquesta entrada, podeu compartir-la en les xarxes socials, i si teniu qualsevol comentari o aportació, sempre serà benvinguda!

 

cc

 


 

fotoblog1Sobre l’autora

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.

 

 


 

Advertisements