Com fem creïble la nostra història? 3 consells bàsics per aconseguir-ho

Keyhole“Pasa que un mal escritor consigue que el hecho más cotidiano no resulte creíble. En cambio, Kafka, por ejemplo, te hace verosímil que un tipo tenga membranas en los dedos. Este es el misterio de la literatura de ficción” 

(Juan Marsé, El País, noviembre de 1998)

Per Carolina A. Crespo.

El debat sobre la credibilitat i la versemblança en la novel·la és, segurament, un dels més interessants i complexes que ocupen als crítics literaris, i paral·lelament, és també un dels aspectes que més preocupen l’autor/a novell.

Com deia Marsé, no s’han de confondre ambdós conceptes, si bé hem de ser conscients que tots dos tenen un paper essencial en la nostra obra. Per la seva banda, la versemblança d’un relat o una narració més extensa es basa en la concordança entre els fets que esdevenen a la ficció i la realitat que prenen com a referent. En aquest sentit, si decidim ambientar una novel·la en una ciutat britànica del segle XIX o en el moment actual en un poble de la Rússia profunda, haurem de realitzar una tasca prèvia de profunda documentació, per tal de tractar acuradament els fets històrics, les característiques de la classe social dels protagonistes, o fins i tot el llenguatge (idiolecte, sociolecte) que utilitzen. Un exemple destacat podria ser una de les grans obres d’Umberto Eco, “El nombre de la rosa”, novel·la que es caracteritza per un excel·lent treball de planificació i documentació, gairebé acadèmic, que és percebut per qualsevol lector/a al llarg de les seves pàgines.

Però d’altra banda, quan parlem de credibilitat, entren en joc altres elements. En el moment en què el lector/a accepta el pacte narratiu i travessa els límits del món ficcional que hem construït per ell/ella, allò que hem d’aconseguir és que accepti, entengui i sigui capaç de seguir les normes que funcionen en aquell espai-temps, fins ara desconegut.  La seva mirada escodrinyarà àvida, cercant la comprensió del funcionament social, dels entramats personals i de la connexió entre els diversos estrats narratius que s’estan posant en marxa en la nostra novel·la.

Ara bé, com aconseguim que el lector/a s’introdueixi de tal manera en el nostre univers narratiu que s’entregui sense dubtar i sense qüestionar la història, els girs, el paper del protagonista o fins i tot el desenllaç?

woman-book-keyhole-ictcrop_gal

Aquí us deixem tres apunts bàsics que heu de tenir en compte:

  • Un dels aspectes que atorguen credibilitat a un relat és la coherència estructural i la seva relació amb la trama principal i les subtrames que desenvolupem. L’esquelet del text ha d’estar en harmonia amb la història principal i les paral·leles; és necessari un equilibri en la distribució i, sobretot, que les trames secundàries desenvolupen aspectes clau de l’eix temàtic o tema, i sostinguin una relació comprensible amb el mateix. És a dir, si escrivim una novel·la negra ambientada en un país amb un conflicte polític concret, serà rellevant una subtrama que ofereixi context històric i social a la trama principal. Penseu que heu de polir els aspectes que no siguin rellevants, per tal d’evitar que el lector/a se senti estafat. A més, haurem de treballar i planificar bé els punts de connexió o les relacions de casualitat o causalitat que posen en relació les trames, per tal d’augmentar els nivells de credibilitat.

historia

  • Els personatges i els seus processos interns també jugaran un paper clau pel que fa a la credibilitat de la nostra obra. Treballar els perfils i les fitxes tècniques ens donaran la clau per elaborar protagonistes i personatges creïbles, ja que si som capaços de preveure i preparar les reaccions, les contradiccions i les accions dels mateixos, aconseguirem que el lector/a se senti lliure i actiu i pugui empatitzar amb ells/elles i acompanyar-los en el seu camí. Recordeu que un personatge que actua amb incoherència respecte dels trets que el caracteritzen genera desconfiança en el lector, qui acabarà pensant que l’heu volgut condicionar en la seva hipòtesi i les conclusions a les quals ha arribat sobre el paper que juga en la trama.

 

  •  Finalment, la construcció dels espais i del background de la trama de manera acurada contribuirà també a crear aquesta desitjada sensació de credibilitat en el narratari. Aquest punt té especial rellevància quan ens trobem davant d’una història que es basa en una distòpia o que encaixa en els paràmetres del gènere de la ciència-ficció, ja que en aquests casos haurem de fer molta “pedagogia” amb el lector/a sobre les normes de funcionament social, els antecedents històrics que les han generades, entre d’altres. Això sí, atenent molt a com dosifiquem la informació, per evitar “aclaparar” el lector just en el moment que acaba de travessar el llindar de la porta cap al nostre imaginari. Pot servir com a exemple en aquest cas, el brillant “Hem posat les mans a la crònica” de Manuel de Pedrolo.

Aquest i altres temes es desenvoluparan amb més profunditat en els cursos virtuals que estem preparant per als pròxims mesos. Seguiu atents i atentes al nostre web!

I recordeu que si us ha semblat útil o interessant aquest article, podeu compartir-lo a les xarxes socials.

 

cc

 

 

 


 

fotoblog1Sobre l’autora 

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.

 


 

Advertisements