5 consells pràctics per escriptors/es prolífics

 

entradaprolífics

“La novel·la, a causa de la seva extensió, tolera una llibertat major: Es pot eliminar un fragment o substituir-lo, corregir, introduir elements nous, etc. La seva mecànica se sembla a una partida d’escacs, en la que se sosté un dol d’intel·ligència amb un adversari, que en aquest cas és el text, els moviments del qual es poden preveure, seguir, o contrarestar”. 

(Antonio Tabucchi)

Per Carolina A. Crespo.

En la majoria dels casos en els quals una persona s’apropa a l’acte d’escriure ficció, bé per afició o bé per dedicació personal o professional, sovint inicia el seu camí engrescada, però arriba un moment en què pateix l’atac del bloqueig de l’escriptor, altrament conegut com el pànic a la fulla en blanc.

Molt s’ha escrit al respecte, tant per part d’escriptors/es reconeguts, professorat de tallers d’escriptura o crítics literaris. El fet que afecti la gran majoria d’autors/es novells ha fet córrer rius de tinta, i si és aquest el teu cas, des d‘El Gargot et recomanem tres articles que et poden ser útils: “8 dreceres per recuperar la motivació” de Gabriella Campbell, “Superar el bloqueig” de Tomás Auchterlonie (Escrilia), i “5 eines útils per crear hàbits d’escriptura”, publicat en aquest mateix blog per la que subscriu aquestes línies.

Tanmateix, no és aquest el tema que avui ens ocupa, ja que volem parlar d’aquell tipus de persones que creen de manera quasi compulsiva i s’enfronten a altre gran problema: No aconsegueixen arribar mai fins al final, ni quan es tracta d’un relat breu, ni molt menys quan tenen entre mans una obra més extensa. Al llarg de la nostra experiència com a dinamitzadores de tallers de creació narrativa, ens hem trobat en moltes ocasions amb aquest tipus d’alumnat, i és per això que volem reunir en aquest article, de manera breu, cinc consells pràctics i senzills de seguir per superar aquesta barrera.

  1. Connecta, connecta, connecta. Quan comencem a escriure, ens sembla que el personatge que hem creat, l’ambient que hem dibuixat o la trama que hem construït han de ser l’essència de la nostra gran obra, però… i si els posem en relació? Pot ser un bon repte plantejar-nos la manera de connectar les històries i trames i fer-les funcionar, aconseguint, de retruc, fer avançar la novel·la i explorar nous camins. Recorda que tot és aprofitable, i pots recuperar en qualsevol moment aquelles idees que has guardat en carpetes o quaderns d’esborranys.
  2. Comença pel final. Si massa habitualment escrius el primer capítol però et trenques el cap per fer-lo avançar sense avorrir el lector/a, planteja’t que el que escrius ha de ser el final de la història i busca la manera d’arribar fins allà.
  3. Estira els fils de la trama principal i canvia de punt de vista. Aprofita els personatges secundaris, la biografia del protagonista o desenvolupa les circumstàncies històriques que l’envolten, i prova de girar la perspectiva i relatar els fets des d’un altre punt de vista.
  4. Corregeix i planifica. Alterna els teus moments de creació amb treballs de correcció, destinant part de la teva jornada a polir el text inicial. Així mateix, pot ser molt útil planificar el capítol següent abans de donar per finalitzada la teva tasca diària, ja que et motivarà a continuar amb la teva novel·la i no abandonar-te a altres projectes.
  5. No et subestimis i no abandonis el projecte a la primera oportunitat. 

“No one in his or her right mind would argue that quantity guarantees quality, but to suggest that quantity never produces quality strikes me as snobbish, inane and demonstrably untrue.”

“Nadie en su sano juicio podría argumentar que la cantidad garantiza calidad, pero sugerir que la cantidad nunca produce calidad me parece snob, estúpido y se puede demostrar que es falso.”

(Stephen King, extracte d’un article publicat al New York Times)

 En aquest article, el gran mestre de la novel·la de terror intenta contrarestar la tan estesa idea que els escriptors/es que escriuen molt no produeixen obres d’alta qualitat literària. Aquest seria un debat molt extens, però allò que s’ha de reconèixer és que King coneix a la perfecció els engranatges del procés creatiu, i la seva opinió, sense dubte, s’ha de tenir en compte.

I és que és aquesta idea la causant de la frustració que afecta l’autor novell que pensa que el fet d’escriure “massa” provoca que els seus escrits manquen de valor literari. I contribueix, en conseqüència, al fet que abandoni els manuscrits, ja que acaben perdent tot l’interès per ell/ella.

Per tant, centra’t i pensa que aquest torrent de creativitat, si saps com focalitzar-ho, pot oferir-te resultats increïbles a llarg termini.

cc


fotoblog1   Sobre l’autora

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.


Advertisements