Breus apunts per mantenir la tensió narrativa i organitzar la teva novel·la

Per Carolina A. Crespo.

Un dels dubtes més comuns quan ens enfrontem el repte de captar l’atenció del lector de la nostra novel·la o relat breu es relaciona amb la informació que li oferim i en quin moment ho fem.

En la narrativa clàssica, els inicis de l’obra es dedicaven a llargues introduccions en les quals el narrador oferia una panoràmica general per situar el lector, on explicava els antecedents biogràfics del personatge principal o descrivia de manera exhaustiva l’espai on s’ambientava l’acció. Ara bé, la tendència des de finals del segle XIX i principis del XX és introduir de manera directa el nostre narratari enmig de la trama o conflicte, de manera que vagi descobrint a poc a poc les circumstàncies personals del protagonista o els antecedents de la història.

En aquest sentit, és aconsellable reflexionar sobre la utilitat de retardar les explicacions sobre la informació rellevant. D’aquesta manera, aconseguirem que el lector segueixi atent al llarg dels capítols, ja que mantenim la tensió narrativa alhora que li atorguem un paper actiu en la descoberta de les coordenades de la història.

Per fer-ho, us volem oferir 3 senzills consells a tenir en compte:

  • Encara que pugui semblar una obvietat, el més important sobre la informació és tenir-la. Ja hem parlat en anteriors entrades sobre la necessitat de recollir detalls de la biografia i les maneres de ser i fer dels personatges en les fitxes tècniques, així com d’elaborar mapes conceptuals de les trames. Així doncs, hem de tenir en compte que abans de començar a escriure la nostra novel·la haurem de reunir la informació necessària sobre els perfils, els espais que apareixeran en la història, el context històric i social, i la relació entre la trama principal i les secundàries. Quines trames seran paral·leles i quines s’entrellaçaran? Com prepararem els encontres entre els personatges i quines casualitats o peripècies faran avançar la història? Penseu detingudament en el fil argumental com un camí ple de bifurcacions, cadascuna de les quals estarà allà per algun motiu, decisió que haureu de planificar curosament.

 

  • Una vegada teniu la informació necessària, hem de posar-nos en el lloc del lector. Si voleu que tingui un paper actiu, no podeu donar-li tota la informació mastegada i en les primeres pàgines. La paraula clau és dosificació. Haureu de decidir, per tant, en quin moment necessitarà conèixer el lector/a els detalls escabrosos de la biografia del protagonista o quan coneixerà la situació familiar, social o política que l’envolta i condiciona.

 

  • Arribats a aquest punt, heu de fer una altra petita reflexió: Qui donarà la informació? Serà el narrador omniscient mitjançant el relat d’un flashback o analepsi, o serà el mateix protagonista a través d’un monòleg interior? En relació amb aquesta idea, també hi ha altres qüestions rellevants, com ara: Qui controla la informació en el vostre relat o novel·la? Sap el lector el mateix que el narrador en tercera persona i, en conseqüència, coneix més informació que el protagonista? Sap el protagonista més detalls que el lector i que altres personatges? Quanta informació compartiran els personatges entre si i quanta amagaran? És el narrador una tercera o primera persona “fiable” o pot mentir en qualsevol moment i guiar el lector cap a hipòtesi no vàlides?

 

Podeu pensar que ara mateix teniu una allau d’incògnites a resoldre i us pot resultar força desesperant, però us garantim que si teniu clars aquests punts prèviament, no tindreu cap problema en enganxar el lector/a distribuint de manera atractiva el que expliqueu, el que només insinueu o el decidiu amagar en un moment donat.  Com deia F. Bacon, la informació és poder, utilitzeu-lo!

cc

 


 

fotoblog1Sobre l’autora

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.

 


 

Advertisements