Lectures d’estiu (II)

Tal com us vam prometre, continuem amb les recomanacions lectores per als qui preparen les maletes (o la motxilla), i estan llestos/es per gaudir, pàgina rere pàgina, del descobriment de nous universos literaris.

En aquesta segona setmana, hem fet una petita selecció d’algunes de les obres (passant de la narrativa a la poesia o les memòries) que han arribat de manera recent a les nostres mans i que considerem, poden ser bones companyes de viatge:

  • Per començar, viatgem al París de principis dels anys 70, al cafè Condé. I ho fem de la mà del premi Nobel de Literatura Patrick Modiano i la seva novel·la “En el cafè de la joventut perduda” (Ed. La Butxaca, Narrativa). Aquesta petita joia dibuixa, amb total precisió, agudesa i una certa nostàlgia, els carrers i racons d’una de les ciutats que va ser centre per excel·lència de la bohèmia literària europea. Al llarg de les seves 138 pàgines, desgrana amb subtilesa els clarobscurs de la vida d’una dona misteriosa i inquietant, rebatejada “Louki” pels contertulians del bar. La delícia tècnica de la polifonia submergeix el lector en la trama, desvetllant a poc a poc, quasi al mateix temps que ho van descobrint els mateixos personatges, els perquès de l’amargura que s’intueix en els ulls d’aquella noia que “només era ella mateixa de debò en el moment que fugia”. Segons avancem en la història la prosa de Modiano es torna més amarga, i reprén la reflexió que dóna títol a la novel·la: la irremeiable pèrdua dels anys de la joventut i els ideals rebels, dels instants de ruptura amb el sentiment burgès i de la recerca de l’eterna inspiració, Davant el buit, només els hi queda la memòria, que reconstrueix, una vegada i una altra, els fets que marcaren a foc les seves vides.

 

  • En segon lloc, us recomanem una lectura més lleugera, si bé no per això menys carregada de contingut. Parlem del “Cómo ser mujer” de Caitlin Moran (Ed. Anagrama), una de les obres que més ha donat que parlar en el món del feminisme darrerament i que ha sorprès pel seu extraordinari nombre de vendes arreu del món. Aquesta escriptora i periodista britànica, actualment columnista en el ‘The Times’, construeix amb enginy i ironia una obra a mig camí entre les memòries i l’assaig que provoca des de les primeres línies, interpel·lant tant al masclista de manual com alguns sectors del feminisme radical o de la diferència.La maternitat, l’avortament, els tòpics de l’amor romàntic o la visió essencialista del caràcter femení, són alguns dels temes que entren a debat en aquesta obra, entrellaçats amb les peripècies personals i les confidències a mitja veu de l’autora. Malgrat les acusacions de frivolitat que ha patit per una part de la crítica, la realitat és que Moran no perd de vista l’objectiu: la deconstrucció de la imatge de “superdona” dels nostres dies, capaç de reunir les característiques d’una bomba de rellotgeria sexual, d’ésser l’eterna romàntica amb la parella, la dolça i abnegada mare i, no ho oblidem, una treballadora eficaç i incansable que compleixi amb les expectatives del capitalisme les 24 hores del dia.

 

 

  • Finalment, us volem parlar d’una antologia poètica que, n’estem segures, no us deixarà indiferents. Es tracta de “La extracción de la piedra de la locura” (Colección Visor de Poesia) de la bonaerense Alejandra Pizarnik. L’aposta poètica de Pizarnik és una mirada des dels marges, un càntic als objectes i els éssers transitoris, un crit des dels límits entre l’absència i l’oblit. Del nihilisme subjacent en els seus versos, passa gairebé sense transició a l’experimentació amb el llenguatge i l’escriptura automàtica, explorant els seus “alter egos” i la nostàlgia i l’anhel que l’envaeixen. Crua i envoltada d’ombres de solitud, cerca la salvació en l’exorcisme de la creació, capturant el lector en el seu microcosmos, deixant-lo aclaparat i sense alè.

 

Per acomiadar-nos i deixar-vos amb la mel a la boca, un petit tast de l’obra de Moran gràcies a la revista Culturamas.

 

 

Advertisements