Lectures d’estiu (I)

Reading-Summer

“Per a viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre” 

(Emily Dickinson)

 

Per a moltes i molts, s’apropa el moment tan desitjat d’anar a passejar per les llibreries i establir la conversa de rigor amb el llibreter/a sobre el bon temps i sobre les recomanacions literàries i les novetats estiuenques més interessants. O tal vegada, simplement cal baixar de la prestatgeria aquelles lectures aparcades des de fa mesos, o fer un parell de clics per navegar per aquella web de llibres de segona mà.

La mirada ja vola lluny, sota el sol, amb la mirada perduda en la immensitat marina, o contemplant la terrassa del bar des del racó, amb una beguda fresca a la mà. És llavors quan es crea l’atmosfera íntima, ideal, per començar els viatges ficcionals que la nostra ment necessita emprendre.

Així doncs, des d’El Gargot comencem aquesta mateixa setmana amb la sèrie de recomanacions que us estem preparat per a aquestes vacances i instants de gaudi.

  •  Potser un dels millors exemples del fet que ser un autor prolífic i indagar en gairebé tots els subgèneres narratius no està renyat amb el geni, sigui l’autor Manuel de Pedrolo. “Hem posat les mans a la crònica”, publicada per Edicions 62 l’any 1977 a Barcelona, és l’obra amb la qual volem iniciar aquest llistat de recomanacions. Aquesta novel·la, a mig camí entre la trama política i la policíaca, se sosté en una estructura de contrapunt, mitjançant la qual, des de la polifonia de les diverses veus en primera persona que ens parlen des del text, se’ns va descobrint la realitat crua d’una tirania. La distòpia amaga, com és característic en l’autor, una àcida crítica a la societat del control i a l’estat policial, i destaca especialment per la força dels personatges femenins, els quals malgrat patir les pitjors conseqüències del règim totalitari, prenen el control i el protagonisme en l’organització de la resistència.

 

  • En segon lloc, volem instar-vos a llegir una obra que, si bé no és exactament una novetat en el món editorial nord-americà, sí que ho és en els prestatges de les nostres llibreries. Podem agrair aquesta proesa a la genial selecció de Sajalín Editores, qui aquest 2015 feia possible la seva edició en castellà en la col·lecció ‘Al margen’. “Los reyes del jaco”  (The Jones Men”), escrita pel periodista d’investigació Vern. E. Smith, ens endinsa de manera magistral en el submón del Detroit dels anys 70, obligant-nos a mirar a la cara els ionquis, prostitutes, ‘narcos’ i mafiosos que malviuen en els barris més depauperats de la ciutat. Nascuda d’un treball rotund de documentació d’un professional amb més de 40 anys d’experiència a les seves esquenes, aquesta novel·la d’acció trepidant no queda exempta de la crítica social subjacent, i interpel·la al lector perquè es posicioni sobre la violència estructural d’un sistema capitalista on, en el fons, l’ordre es manté amb la força de les armes i la llei del més fort. Una curiositat: Són molts (entre ells els propis guionistes) els qui estableixen similituds entre el llibre i la sèrie d’HBO ‘The Wire’.

 

  • I per finalitzar aquesta setmana i rebaixar un poc el to politicosocial de les darreres obres, us deixem amb un assaig literari de la mà de l’escriptora francesa Stèphanie Hochet. “Elogio del gato” és un petit regal que ens fa l’editorial Perifèrica als i les amants d’aquests petits felins que, com tothom sap, governen a plaer les nostres cases. Es tracta d’un recorregut poc ortodox però atractiu, que recull referències literàries, versemblances amb personatges històrics, i anàlisis de caràcter etimològic i sociològic. Sense altra aspiració o fil argumental que la defensa de l’atractiu innegable d’aquests observadors impassibles, independents i flexibles, ara seductors i ara perillosos, però sempre lliures, l’autora desvetlla com han inspirat desenes d’artistes i personatges de la història, des de Richelieu a Baudelaire, passant per Maupassant, T.S. Elliot, Tenesse Williams, George Simenon o Amélie Nothomb. Especial menció mereixen els passatges on l’autora destaca el paper dels gats en forma de protagonistes en novel·les de crítica a la classe social burgesa (“Penas de amor de una gata inglesa” de Balzac, “Soy un gato” de Soseki, o “Ordeno y mando” de Nothomb ), o quan analitza el vincle entre la seva representació simbòlica i la de la femineïtat al llarg de la història (des de les bruixes de Salem a “La gata sobre el tejado de zinc caliente”, d’Elia Kazan).

 

Per acomiadar-nos, us deixem un petit tast del primer capítol de “Los reyes del Jaco”, extret de la pàgina web de l’editorial Sajalín (aquí l’enllaç), i uns minuts de l’atemporal musical d’Andrew Lloyd Webber.

 

Advertisements