Mai subestimis el poder d’una mestressa de casa

wifeHaig de confessar que “The Good Wife” em va enganxar des del primer instant. També haig de confessar que, fins al moment, només he tingut la sort de veure les tres primeres temporades. Però a pesar que encara no conec com evoluciona l’entramat de relacions que s’estableixen entre els personatges principals i secundaris d’aquesta sèrie, que presumiblement narra els secrets d’un buffet d’advocats de Chicago, haig de confessar que el meu objecte de fascinació és el personatge d’Alicia Florrick .

Sí, presumiblement, aquesta ficció televisiva es planteja com la típica sèrie d’advocats en la qual se’ns narra les no sempre nobles i ètiques estratègies de l’exercici de les lleis, que tant s’ha professionalitzat als Estats Units; en la qual es resolen casos portats al límit, i que ens fan reflexionar sobre el delicat de la justícia; en la qual el seu guió instrumentalitza críticament i política les instruccions la fiscalia de l’estat i altres institucions jurídiques, amb uns resultats que arriben a coure en les nostres consciències; i en la qual se’ns explica els embolics interns d’un bufet en crisi protagonitzat per un corol·lari de personatges sucosos, ambigus, àvids en tretes i prenyats de secrets. Però més enllà de tot això, la sèrie va de relacions de poder. I Alicia Florrick, al meu entendre, protagonitza un dels trajectes més interessants encarnats per una dona en una sèrie de ficció. Un trajecte en el qual observarem la seva capacitat de modelar unes relacions de poder creades i gestionades des del seu propi saber fer, i des de les quals desafia el que el títol de la sèrie ens ve prometent: el manual de la bona esposa.

Des del minut un del primer capítol, Alicia Florrick és la protagonista. Una mestressa de casa que sofreix la humiliació de veure com el seu marit no solament ha d’ingressar a la presó per la mala gestió com a procurador de Cook County (Illinois), sinó que a més ha de confessar i demanar disculpes en públic per les infidelitats mantingudes amb una treballadora sexual. I aquí ve el primer regal: mentre ella participa d’aquest aclaparador acte de perdó social davant desenes de càmeres i periodistes, no pot evitar fixar-se que un fil es desprèn de la jaqueta del seu marit. Un fil mal lloc. Un fil que enlletgeix la perfecció del que fins avui va ser el seu marit, la seva vida, i la seva posició social. Sense poder-ho evitar, i en un acte totalment inconscient, fruit de la seva apresa i interioritzada rutina domèstica, la seva mà s’aproxima amb lentitud a la imperfecció per polir el que no ha deixat de ser la seva tasca quotidiana durant l’última dècada: l’exercici de la dedicació que es realitza des de l’ocult, des del domèstic, des de la discreció. No en va aquest moment passa davant els nostres ulls a càmera lenta, observant com ella es tendeix a aferrar-se a la seva seguretat menteixis que a nosaltres se’ns posa cara d’estupefacció. Estupefacció que quedarà equilibrada després, quan ja recollida en els passadissos i en privat, Alicia li etziba una bufetada al seu marit com a preu al seu servei prestat. És en aquest moment en el qual Alicia Florrick emprendrà i aprendrà el seu propi exercici del poder.

El desenvolupament d’Alicia com a personatge, que anirà transformant-se davant els nostres ulls com una heroïna inusual, és el nostre segon regal. A poc a poc anirem veient com el seu personatge posa en crisi tots els arquetips i prejudicis amb els quals habitualment són representades les mestresses de casa. En aquest sentit, el personatge remarca les competències que Alicia ha anat adquirint com a mestressa de casa. Sobretot dos: el silenci i la cara de póker, si se’m permet l’expressió. Però no estem parlant d’un silenci i inexpressió de caràcter submís, abnegat, o callat per falta d’ambició. Si no que parlem d’una posició hieràtica pròpia d’una persona que abans d’actuar, abans de deixar mostrar les seves opinions, sentiments, i contradiccions, prefereix veure com es desenvolupen els esdeveniments. Parlem de la greu expressió d’algú que ha fet del silenci imposat a les mestresses de casa una arma, una estratègia. Parlem d’algú que ha après a moure’s en un àmbit menyspreat socialment com és el domèstic. I potser aquest és el gran secret de la sèrie i del personatge: que posa en valor la capacitat de gestió d’algú que ha après les regles del joc i que ara és estratega. Aquest és el seu poder, subvertir el que s’espera d’ella per convertir-se en una lluitadora.

La narració posa en paral·lel l’evolució de les seves habilitats professionals amb la manera en què resol i intenta recompondre la seva privadesa, les seves relacions sentimentals i el seu paper de mare. Els seus matisos com a personatge evolucionen lentament, fins a arribar a un punt en què anirà perdent el seu caràcter impàvid fins a mostrar una agència professional i sexual no eximeix d’equivocacions i contradiccions. El més interessant, és que Alicia no protagonitza un trajecte pla. La confusió, la inseguretat, el zel amb el qual s’exposa públicament i el seu instint de protecció es posen en joc constantment amb sentiments d’ambició, fortalesa, desig sexual, sofisticació i professionalitat que, gràcies als prejudicis socials, mai pensem que poguessin formen part dels valors i objectius personals que se li suposa a una bona mestressa de casa. Presumpcions socials que en “The Good Wife” es llancen com a bumerangs que destrossen l’imaginari i l’ordre social après i incorporat després de tants anys de santificar a les mares, esposes i mestresses de casa. Doncs suposar que les ‘good wifes’ no tenen ambició, no fan paranys, o que el seu hedonisme és letàrgic a efectes permanents, ens posa evidència com a espectadors i espectadores. I suposar que l’abnegació és l’únic camí a la salvació moral, i que la santificació dels personatges derrotats públicament els fa lliures, també.
Tal com un dels advocats amb els quals ella s’enfronta li etziba “Oh Déu, mai subestimis el poder d’una mestressa de casa”

El tercer regal: veure les dues temporades que em falten!

 

MERITXELL ESQUIROL (PALMA).

Advertisements