Mor l’escriptor dels oblidats, Eduardo Galeano

Eduardo Galeano.

Eduardo Galeano.

Yo escribo para quienes no pueden leerme. Los de abajo, los que esperan desde hace siglos en la cola de la historia, no saben leer o no tienen con qué.”

(“El libro de los abrazos”, Eduardo Galeano)

 L’escriptor i periodista Eduardo Galeano ha perdut la batalla contra el càncer i ens ha deixat avui, després d’ingressar divendres en un sanatori de la capital de l’Uruguai. Per a totes i tots els qui hem crescut mirant la realitat a través d’aquest mestre de les paraules, de l’intel·lectual que indagava i pensava la història dels “nadies”, i de l’home que reivindicava la utopia com l’eina que ens serveix per caminar, avui és un dia de pèrdua irreparable.

Galeano va ser autor d’obres tan necessàries per entendre la realitat que vivim com la trilogia Memoria del Fuego (Editorial Siglo XXI) o Las venas abiertas de América Latina (Editorial Siglo XXI), obres que defugen de la categorització literària més tradicional, i amb les quals es reescriuen les pàgines de la història políticoeconòmica d’aquest continent travessat per la colonització, l’espoli i les dictadures militars.

L’autor uruguaià era un pensador humil i fresc, tant poètic com pedagògic, clar i capaç d’enlluernar i fer senzilles les realitats més complexes. De jove va treballar en una fàbrica, com a caricaturista, com a missatger i com a periodista, entre altres oficis. Començà a escriure com a columnista en el setmanari ‘Marcha’, però després del colp d’estat del 1973, impulsat pel llavors president Juan Maria Bordaberry, va ser detingut per la seva activitat política. En sortir decidí traslladar-se a l’Argentina, on fundà la revista “Crisi”. Més endavant, continuaria el seu exili fins a la ciutat de Barcelona, on va viure fins a l’any 1985, moment en què va tornar al seu Uruguai natal.

Just s’acaba de publicar a l’editorial Segle XXI la seva darrera obra, Mujeres, un recull de textos amb els quals l’autor fa un sentit homenatge a totes les dones de la història que no es resignaren, les que no acotaren el cap i seguiren endavant, com ara la revolucionària Rosa Luxemburg.

De vegades, resulta més difícil plantejar-se la pregunta correcta que donar-li resposta. “Mis certezas desayunan dudas” deia Galeano en un dels microrelats del seu conegut Libro de los abrazos. Poques frases podrien definir millor la personalitat d’aquest escriptor sempre capaç d’activar la nostra capacitat de pensar i d’imaginar nous escenaris que esdevinguin un motor de canvi i transformació social.

CAROLINA A. CRESPO (PALMA).

Advertisements