Mercè Rodoreda, una autora imprescindible

rodoreda2Avui es compleixen 32 anys des que ens va dir adéu una de les escriptores més rellevants de la literatura catalana i europea, Mercè Rodoreda. L’autora de la coneguda Plaça del Diamant va viure en la seva pell les conseqüències d’haver nascut dona en un context polític complex i un entorn literari marcat pels dogmes patriarcals, fets que condicionaren que la seva obra no fos suficientment reconeguda fins a gairebé el final de la seva vida.

Originària del barri de Sant Gervasi de Barcelona, Mercè va viure una infància marcada per la seva tendència a la solitud, i per la relació amb el seu avi, qui li inculcà la seva passió per la lectura.

Més endavant altres fets marcaren la seva trajectòria vital: el seu matrimoni forçat amb un oncle catorze anys més gran que ella, i la malaltia mental del seu fill. Rodoreda es bolcà ben aviat en la literatura, com a mètode d’evasió, i participà des de molt jove en publicacions com Meridià o el Diari de Catalunya, on enviava sobretot relats breus.

Col·laborà activament amb la Institució de les Lletres Catalanes i l’any 1939, amb l’inici de la dictadura franquista, va emprendre el seu camí cap a l’exili, com tants altres intel·lectuals catalans,i s’instal·là al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París.

Va ser ja l’any 1960 quan envià La plaça del Diamant (amb el títol de Colometa) a la convocatòria del premi Sant Jordi, obra que fou eliminada per un jurat que tenia, entre altres membres, l’escriptor Josep Pla. El motiu va ser, segons sembla, el títol, ja que Colometa, al parer de Pla, es tractava d’una altra “novel·leta cursi”. Dos anys després, amb l’ajuda de l’assagista Joan Fuster, sortia publicada aquesta gran novel·la que destacava per la incorporació de la tècnica del ‘flux de consciència’, que altres mestres com Joyce o Woolf havien utilitzat en les seves obres unes dècades abans.

L’any 1966, li atorguen, finalment, el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies, novel·la que rebrà encara dos premis més, el de la Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969). Cal destacar altres obres paradigmàtiques com La meva Cristina i altres contes, Jardí vora el mar o Aloma.

A causa de la mort sobtada de la seva parella Armand Obiols, el 1971, Rodoreda decideix tornar a Catalunya, on finalitzarà la seva obra Mirall Trencat, possiblement la seva novel·la més contundent.

Advertisements