Avís per a navegants: uns tímids apunts sobre Literatura 2.0

nins_llegint

Per Carolina A. Crespo.

 

La ‘virtualització’ del nostre món més immediat és una realitat, i la literatura no podia ser una excepció. En la realitat hipercomunicada, hiperactualitzada i globalitzada que vivim, les regles de joc de la creació literària també són susceptibles de patir transformacions.

El debat sobre si la creació 2.0 és o no literatura està sobre la taula, però és innegable que de cada vegada més escriptors i escriptores han optat per vessar paraules i històries en format web i obrir la ment al paradigma de la tan promesa democratització de la cultura que ens havia de dur internet.

El ciberescriptor o ciberescriptora no se sotmet a les normes del fet literari convencional, sinó que les subverteix, construint textos itinerants, fragmentaris, immediats, que creixen, es transformen i es recreen en la interacció directa amb el lector a través dels fòrums. Són relats reutilitzables, que s’actualitzen de manera constant i es troben en qualsevol moment llestos per a l’expansió i la difusió sense límits ni fronteres marcades pel paper físic o pels preus establerts pels negocis de les editorials.

Aquesta nova literatura digital que compta amb dispositius portàtils i electrònics com intermediaris permet fins i tot la creació de comunitats literàries que aposten per una textualitat múltiple, abolint la jerarquia i l’autoritat autorial, i desprenent-se de la dependència de les editorials, exposant el talent de l’escriptor/a als ulls del lector/a sense filtres. Allò que importa és el text i la capacitat de ser entès, compartit i/o transformat.

Els experts diuen que ens trobem encara en un primer moment d’aquesta mena de renaixença virtual, i que els hipertextos encara tenen un llarg camí per recórrer on enfrontaran nous reptes creatius, combinant altres formes de comunicar de caràcter audiovisual, de l’àmbit del disseny gràfic i altres intertextualitats.

Ara per ara, els blogs són l’espai per excel·lència on moltes autores i autors publiquen els seus posts literaris (amb ressenyes, notícies i altres aportacions) o els seus escrits. La gratuïtat d’aquests espais i les llicències Creative Commons juguen el seu paper atorgant al creador/a la llibertat que necessita. L’anomenada ‘personal branding’ es va formant a poc a poc, i es converteix així en una carta artístico-literària de presentació.

Per la seva banda, les editorials es troben, en aquest sentit, en una difícil cruïlla que els empeny a fer el seu propi procés d’adaptació. Algunes ja faciliten que els propis autors s’autodediten com http://www.lulu.com o http://www.ciberautores.com. Així mateix, existeixen altres espais web on desenes d’autors publiquen de manera oberta i col·lectiva el seu treball, receptius al feedback amb el seu públic, com és el cas de http://www.relatsencatala.cat.

En definitiva, com a autores i autors o simples amants de la lectura i la literatura, convé que abandonem postures immobilistes i puristes, i que ens mantenim atentes al que està succeint en l’espai virtual, a les possibles mutacions del fet estètic i literari, i a les noves i arriscades apostes que s’estan generant en pro d’aquesta recent estrenada llibertat creativa. Això sí, sense perdre mai la perspectiva i pensar que és allà únicament on es troba la ‘panacea’ dels nous camins artístics.

Finalment, un petit tast; aquí teniu una petita selecció de cinc exemples de blogs en català d’on podeu extreure idees i/o inspiració: Toni Ibañez (entrellum.blogspot.com), Bel Olid (Domant paraules), El llibreter (blogspot) , Emma Piqué (www.emmapb.blogspot.com) o Josep Porcar (www.porcar.net).

 

 

cc

 


fotoblog1Sobre l’autora

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.

 


 

 

Advertisements