Llibertat creativa i una mirada sobre l’Amèrica Llatina resistent

"Una nova alba" i "El viatge que arriba"

El relat de viatges és un subgènere en constant reinvenció, una eina per a l’auto coneixença i la introspecció i, al mateix temps, una finestra al món per al lector. A mig camí entre la crònica, l’assaig polític i la descripció poètica, trobem dues obres d’autors novells catalans que miren a l’Amèrica Latina hereva de Bolívar. I la miren als ulls, uns ulls que reflecteixen la nova esperança per les classes populars de Bolívia, però també els de la misèria als carrers de Xile, la força de les avantpassades indígenes de Perú o la de la nova sang que corre per les venes d’un continent en ple procés de reconstrucció i revolució.

Roger Sánchez Esteban, un santandreuenc col·leccionista de títols acadèmics inútils -com ell mateix es defineix- és un apassionat de la lluita i el viatge. Nascut en el 80, es considera internacionalista i un escriptor lletraferit. Una nova alba és la seua primera obra publicada, i la primera que el despulla en públic. Lluc Avellan Guillem neix també l’any 80 i és llicenciat en Periodisme. Alcúdia és el seu poble i punt de partida, des d’on va marxar per col·laborar i treballar en diversos mitjans de comunicació com l’Avanç, Gandia Televisió, Canal 37 o IB3 Televisió. L’embrió de la seua obra, El viatge que arriba, és el bloc “Tot arriba”, un espai virtual de reflexió, opinió, fotografia i narració.

Ens dirigim a ells per parlar sobre el procés d’escriptura, i per indagar en les seues inquietuds i interessos.

 

Aquesta és la vostra primera obra publicada. En quin moment les reflexions personals i polítiques es converteixen en llibre? Com va ser el procés?

Roger: Semblarà un tòpic, però tot va començar de la manera més impensada i casual. Com que el viatge que feia era sense bitllet de tornada, vaig quedar amb la família que enviaria correus electrònics de tant en tant, perquè no patissin ni m’emprenyessin exigint-me notícies. I ja posats, vaig pensar, que podria enviar aquests mateixos correus a amistats i companyes de lluita. Vaig començar a enviar correus ‘informatius’ amb barreja d’informacions polítiques, socials i personals. Paral·lelament, vaig obrir un blog on hi publicava allò més destacable a nivell polític i social, des del meu punt de vista. M’hi sentia a gust, escrivint i fent cròniques del viatge, i la gent que s’ho llegia em contestava dient que els semblava estar viatjant al meu costat. Li ho vaig comentar a un company que formava part d’una editorial, i la seva resposta, però, va ser mig-mig: galleda d’aigua freda per començar, deixant la porta oberta per acabar. Per no capficar-m’hi, vaig seguir el viatge sense pensar-hi, i en tornar als Països Catalans va ser ell qui m’ho va proposar. Aleshores sí que vaig acceptar amb entusiasme, veient que podria tenir sentit fer-ho.

Lluc.: El llibre naix a partir de les cròniques que penjava al meu blog personal mentre recorria Bolívia i Perú. Era una manera d’invertir el temps en una cosa que m’agrada, i també perquè volia tindre informada la meua gent. El fet que s’haja convertit en un llibre ha estat, en certa manera, un fet un tant fortuït. Una vegada finalitzat el viatge, ja a casa, vaig veure que tot allò que havia escrit durant tres mesos podia tindre interès. A partir d’ací, em vaig posar en contacte amb l’editorial i, amb el seu vist-i-plau, començàrem a donar-li forma al llibre.

 

El llibre de viatges és un subgènere que permet una certa llibertat tècnica i d’estil, és per això que us sentiu còmodes i/o vau escollir aquest format?

R: Sens dubte. De fet, he de dir que els inicis em van costar molt. I no tant per allò del “repte del full en blanc”, sinó per mirar d’escriure només allò que pogués ser interessant per aquella tercera persona que hipotèticament em llegiria i amb qui mai no ens acabaríem coneixent. Un cop vaig trobar l’estil -breu, directe, amb canvis constants de registre, etc.-, allò va sortir gairebé sol, i és que sortia de l’estómac perquè era així com havia viatjat: estava plasmant parts del viatge tal com les havia viscut, el llibre estava esdevenint una reescriptura del viatge i no podia sinó sentir-me còmode.

Ll.: Em sent totalment lliure a l’hora d’escriure. Les pròpies vivències del viatger van teixint una trama basada en fets reals, amb la qual cosa adquireix una versemblança que ve donada en ser viscuda en primera persona. L’estil, com no pot ser d’una altra manera, també és molt personal i té un punt d’introspecció en el qual és molt fàcil sentir-se còmode quan et poses a relatar les experiències del teu dia a dia. En aquest sentit, escriure un llibre d’aquestes característiques ha estat una tasca relativament senzilla perquè només havia d’obrir el bloc de notes i escriure tot allò que em venia al cap d’una forma més o menys ordenada.

 

Què hi trobarà el lector als vostres llibres? Què penseu que els aportarà?

R.: Hi trobarà allò que no surt a les guies i que no és políticament correcte de dir i pensar. Hi trobarà un viatge molt personal en tots els sentits -pel temps, l’espai i les protagonistes-. Hi trobarà, també, unes realitats amagades, tergiversades, menyspreades. Hi trobarà punts en comú i recordarà llocs per on ha passat. Hi trobarà una visió completament diferent i, fins i tot, antagònica a la seva. Hi trobarà, espero, ganes de conèixer aquests països i la seva gent, per qui he procurat tenir i mantenir sempre un profund respecte, procurant que, amb l’excusa del meu viatge, siguin ells i elles les protagonistes del llibre. Aquest llibre és per totes les persones que vaig conèixer, és gràcies a elles. Si genero interès en conèixer ni que sigui un país, em donaré per més que satisfet.

Ll.:Crec que el llibre està escrit d’una forma molt directa i sincera. És per això que el lector trobarà la frescor i la vitalitat d’algú que està descobrint un món nou. Conté la passió d’una experiència única, que ha volgut ser captada a través de les cròniques d’un viatger. Identificar-se amb el protagonista, qui alhora és autor, et permet transportar-te als llocs i les situacions que es descriuen.

 Vall Sagrada de Cusco
 

Per què Amèrica Llatina? Què significa per vosaltres?

R.: Ja hi havia estat en un parell d’ocasions, i tenia clar que volia tornar-hi. Encara que fos “repetir”, volia tornar a trepitjar aquelles terres i tornar a estar en contacte amb aquella gent. En definitiva, dels vuit països pels que vaig passar, només hi havia estat en dos, anteriorment. Per mi, l’Amèrica del Sud representa l’esperança de lluita, és a dir, de vida, per al món sencer. No està en joc només el seu futur, també ho està el nostre. En un lloc on hi ha unes desigualtats socio-econòmiques brutals, els diferents pobles en lluita estan experimentant diferents estratègies per aconseguir les tant anhelades justícia i llibertat, és a dir, el que aquí en diem Independència i Socialisme i allà sintetitzen en la segona independència; alliberar-se dels mercats capitalistes, construir el socialisme. La facilitat de l’idioma em permetia, a més, poder parlar amb gairebé tothom qui em creuava pel camí, i no en desaprofitava pas l’ocasió; cal no oblidar, però, que hi ha moltes llengües precolombines que encara perviuen!

Ll.: Aquest viatge ha estat tot revulsiu. D’alguna manera, ha marcat un abans i un després en la meua vida perquè m’ha permès publicar el primer llibre sense que això fóra una objectiu marcat abans de concebre el viatge. Respecte al meu recorregut per aquests països americans, he pogut conèixer un continent amb molt de potencial. Amèrica Llatina viu un dels moments més dolços de la història moderna. Han aflorat sentiments d’amor propi, els quals abans havien estat subjugats pel colonialisme. Aquesta vitalitat es viu al carrer. La gent, ara més que mai, se sent orgullosa de les arrels indígenes. Una lliçó de resistència extrapolable a altres racons dels planeta, com pot ser el meu cas com a valencià.

 

Escriure, publicar, i arribar al públic no sempre és senzill en català. Tots dos heu publicat en editorials petites i independents. Què trobeu que cal fer per activar encara més un mercat cultural propi i en català?

R.: Per part dels autors i autores catalanes, que s’ho creguin: publicació primerament en català i després ja veurem; ja n’hi ha prou d’autoodi i/o de ganes de guanyar més diners renegant de la llengua. Per part de les institucions, dues coses: primera, clara concepció que la cultura catalana és la que es fa en català, que per això n’és la nostra llengua. Segona, més recolzament en tots els sentits. I a les empreses que no publiquin en català, o de forma minoritària, potser cal fer-los algun tipus de boicot o escarni.

Ll.: Evidentment, com a catalanoparlant que sóc, no em plantege escriure en una altra llengua que no siga la pròpia. A l’hora de buscar editorial, tenia clar que havia d’estar arrelada al territori. Sóc conscient que, avui dia, els llibres són molt difícils de vendre. I més encara, quan parlem d’un autor que acaba de començar. Els actes de presentació del llibres són la millor plataforma per entrar en contacte amb el públic lector. En aquest sentit, trobe interessant impulsar un circuit d’espais literaris, arreu dels Països Catalans, on els autors neòfits puguem donar a conèixer la nostra obra.

 

Algun altre projecte literari en ment?

R.: Hahaha! Sóc treballador -aturat o precari- i militant, no pas escriptor! He de dir que quan vaig acabar d’escriure el llibre, no volia ni sentir-ne a parlar, d’escriure’n un altre. Però d’altra gent m’ho pregunta i he de reconèixer que a mi em torna a picar el cuquet. Ara per ara, però, res de res. Si torno a escriure, ho faré quan tingui clar que puc escriure alguna cosa interessant per aquella tercera persona que em pot arribar a llegir i mai no arribaré a conèixer. I això vol dir que també haurà de sortir des de l’estómac.

Ll.: Després d’aquesta primera experiència en la literatura de viatges, puc dir que estic en condicions de repetir l’aventura. Ja estic pensant en una nova destinació. M’atrau Romania, per la proximitat i alhora la distància amb què la veiem. Crec que és un país de contrastos, amb una història recent molt interessant a explicar. Ara bé, un viatge d’una certa envergadura s’ha de planificar i necessita de recursos econòmics. I en això estem.

 

Un motiu pel qual creieu que hauríem de llegir el vostre llibre?

R.: Uf, això millor caldria preguntar-ho a qui se l’ha llegit! Em remeto al que he dit abans: el llibre està escrit des de l’estómac, no menteixo ni pretenc donar cap visió objectiva, sóc subjectiu al 100%, està escrit des del deure militant de la solidaritat internacionalista i el respecte cap a altres pobles en lluita.

Ll.: Perquè hi ha moltes maneres de viatjar, i una d’elles, pot ser a través de la literatura, i a través d’este llibre podran acostar-se a una realitat a la qual estem poc acostumats.

Advertisements