5 obres clau per aprendre a escriure ficció i narrar amb un estil propi

El Art de la Ficcion

Per Carolina A. Crespo

Sovint es diu que el control de la tècnica és precisament el que et permet donar via lliure a la teva creativitat. Quan una es posa a escriure, no ha de perdre de vista que tot -o gairebé tot- està ja inventat, i que som suma i resultat de les nostres experiències lectores, audiovisuals i culturals prèvies.

En aquest sentit, és fonamental no començar la casa per la teulada -és a dir, la inspiració- sinó comptar amb uns bons fonaments teòrics i saber què estem fent, com ho estem fent i amb quin objectiu ho estem fent. Tot narrador/a és, en certa manera, un lladre d’influències (Hanif Kureishi, El escriptor i el professor, Babelia, 4 de setembre de 2010) i l’encant de l’escriptura creativa és poder robar i aprendre a experimentar essent conscients sempre de quin mecanisme estem activant.

Una de les maneres d’aconseguir-ho és fent un curs d’escriptura com els que oferim a El Gargot o en altres escoles d’escriptura. Tanmateix, i a banda d’això, és molt convenient fomentar l’esperit autodidacta mitjançant la consulta de bibliografia de referència en l’àmbit de la creació i la literatura.

En primer lloc, vos recomanem un títol bàsic per l’aprenentatge sobre com construir textos narratius: Taller de Narrativa, de Laura Freixas (Anaya, 2009). Aquest senzill i pràctic manual ens acosta a alguns dels conceptes teòrics bàsics com narrador omniscient, càmera i protagonista, el tema, els personatges principals i secundaris, l’ús del llenguatge i els diàlegs. Tot, basant-se sempre en exemples extrets de diverses obres clàssiques de la literatura occidental.

El segon pas seria endinsar-nos en una obra ja de culte en els tallers d’escriptura, com és L’Art de la Ficció, de David Lodge (Col. Imprescindibles, Península, 1998). Dividit en capítols més específics, com ara L’inici, El punt de vista, El misteri, Els canvis temporals, El lector en el text o La desfamiliarització, entre d’altres, ens ofereix una visió més profunda sobre les tècniques i recursos utilitzats pels i les escriptores a les quals fa referència. Encertadíssim en l’anàlisi, desvetlla d’una manera clara i didàctica uns mecanismes que esdevenen ben útils per a qualsevol escriptor amateur sense por a l’autocrítica i amb ganes d’experimentar. Aquest i el següent volum que vos recomanem seran, sense dubte, un absolut plaer no només per als aprenents d’escriptor, sinó també per a lectors/es encuriosits/des.

L’obra a la qual ens referim és Desguace de la Tradición, de Javier Aparicio Maydeu (Editorial Cátedra). Un llibre de llibres, impecablement documentat, concebut com una guia didàctica a l’aula i que revetlla la descomunal formació acadèmica i l’avidesa lectora de l’autor. Aparicio intercala molt hàbilment teories literàries, cites d’autors, curiositats, referències, fragments i exercicis pràctics, incloent una Caixa d’eines plena d’apunts de narratologia. En principi destinat a professores, crítics i estudiosos, pot ser, no obstant això, un bon instrument si teniu temps i ganes d’endinsar-vos en aquest maremàgnum que condensa meravellosament les corrents literàries del segle XX.

Finalment, esmentar-vos altres possibles obres de consulta, com ho són El arte de la ficción, el vicio de la lectura, de l’escriptora Edith Warton, o Com escric (Ara llibres), del novel·lista Andreu Martín.

cc


fotoblog1Sobre l’autora

Carolina A. Crespo (1982) és llicenciada en Filologia Hispànica i docent de tallers d’escriptura i tècniques narratives. Exerceix com a coordinadora acadèmica d’El Gargot.

 


 

Advertisements